Per què cal parlar de família?
Us suggereixo que us acompanyeu a reflexionar sobre una sèrie d'articles al voltant La família i els seus problemes. Formem part d'una societat cada cop més individualista, empantanada pels nostres problemes personals, el lloc per a un “Altre” no sempre és evident.
I si et digués que a través de la relació amb l'Altre, ja sigui familiar, cònjuge o amic, pots aconseguir superar una crisi i transcendir el patiment tant personal com col·lectiu.
Què passaria si l'altre subjectés precisament la porta per la qual calia passar per accedir a un punt de vista diferent del teu, que podria ser la teva sortida al problema trobat.
Aquesta reflexió vol anar radicalment oposada al que estem acostumats a escoltar:
"Primer heu d'estar sols abans d'estar junts"?
Sí i no ! És just pensar que el nostre patiment personal marcarà les nostres relacions però de la mateixa manera que les nostres relacions ens poden influir en la nostra pròpia identitat. De fet, aquests dos entorns interactuen entre ells.
Aquest enfocament s'anomena "sistèmic". L'objecte d'estudi ja no és només el símptoma i com afecta l'individu sinó més aviat elinteracció i el lloc que cada individu ocupa dins del seu sistema familiar.
Aquest enfocament va ser definit per un grup de terapeutes amb especialitats complementàries que va donar lloc a diverses teoritzacions. Parteixen del postulat que la família és un sistema obert que tendeix a mantenir-se pel principi d'homeòstasi*. Aleshores, el símptoma d'un individu es pot entendre com una forma de regular el propi sistema. El símptoma ja no s'interpreta únicament com a degut a un "defecte intern" de l'individu sinó com a part d'un tot, una estratègia per protegir l'equilibri familiar.
Estem construïts i definits pel nostre entorn. Estem parlant de socialització primària, dins del nostre cercle familiar i després com a adults. Aleshores, aquest cercle s'eixampla i esdevé una socialització secundària, reunint amics, companys, mentors i molt més. Aquests entorns van definir qui som i mitjançant un procés d'adaptació vam desenvolupar una personalitat, un caràcter, unes habilitats comunicatives úniques, que van ser la millor manera de tractar amb el propi entorn.
Per tant, tenir en compte el nostre context familiar continua sent essencial en el treball terapèutic per tal d'entendre millor el tema del vostre patiment actual.
Tens curiositat per venir a descobrir què et va fer ser com ets?
*Homeòstasi: Procés regulador pel qual l'organisme manté les diferents constants del medi intern (tots els fluids corporals) dins dels límits dels valors normals. Larousse
