La rumiaci\u00f3 \u00e9s un pensament repetitiu sobre un mateix, esdeveniments negatius passats,
\ni problemes no resolts.
\n\u00c9s un proc\u00e9s natural, que preocupa a tothom. No obstant aix\u00f2, quan les rumias ho s\u00f3n
\nmassa presents o disfuncionals (com veurem m\u00e9s endavant) poden provocar
\nmoral baixa, estat d'\u00e0nim deprimit, ansietat i patiment psicol\u00f2gic.<\/p>\n
Com tota conducta, les rumiacions tenen funcions, que s'han de distingir del contingut
\nruminacions. Els estudis han posat de relleu 2 funcions principals de les ruminacions:<\/p>\n
1) La rumia com a intent d'evitar<\/strong><\/p>\n La rumiaci\u00f3 pot actuar com un intent d'evitar actuar o fer front, per exemple: 2) La rumiaci\u00f3 pot ser un h\u00e0bit apr\u00e8s<\/strong><\/p>\n La rumiaci\u00f3 pot haver-nos ajudat alguna vegada a fer front a una situaci\u00f3. Des de llavors, hem continuat Com d\u00e8iem anteriorment, tothom rumia! Aquesta \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia i el contingut de Les ruminacions s\u00f3n a proc\u00e9s normal<\/em> si \u2026 Les ruminacions esdevenen disfuncional<\/em> Quan \u2026 Per il\u00b7lustrar el nostre punt, prenguem un exemple com\u00fa: Si les meves rumiacions no s\u00f3n funcionals, abstractes, es centraran en el "Per qu\u00e8<\/strong>\u201d: Si les meves rumiacions s\u00f3n funcionals, concretes, es centraran en el "com<\/strong>\u201d: Notes la difer\u00e8ncia? En la 2a situaci\u00f3, estic centrat a resoldre De fet, les ruminacions poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies perjudicials sobre la salut mental i Bibliografia<\/strong> Qu\u2019est-ce qu\u2019une rumination ? Une rumination est une pens\u00e9e r\u00e9p\u00e9titive au sujet de soi-m\u00eame, d\u2019\u00e9v\u00e9nements n\u00e9gatifs pass\u00e9s, et de probl\u00e8mes non r\u00e9solus. C\u2019est un processus naturel, qui concerne tout le monde. Toutefois, lorsque les ruminations sont trop pr\u00e9sentes ou dysfonctionnelles (comme nous le verrons plus loin) elles peuvent entra\u00eener une baisse du moral, une humeur […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5802,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-5798","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psychologie"],"yoast_head":"\n
\nevitar planificar una acci\u00f3, evitar el risc de frac\u00e0s o humiliaci\u00f3, evitar
\nreptes a nivell professional, evitar pensaments desagradables, evitar enfrontar-se
\nles nostres emocions...
\nPer\u00f2 evitant aquestes situacions, no es pot estar en contacte amb informaci\u00f3 nova
\ncapa\u00e7os de refutar les nostres pors, ni en contacte directe amb un problema. Per tant, no en tenim
\npossibilitat de resoldre'l i en definitiva redu\u00efm el nombre d'activitats agradables!<\/p>\n
\na rumiar perqu\u00e8 vam aprendre que ens podria ajudar i vam agafar el costum de fer-ho.
\nAleshores s'estableixen certes creences al voltant de la rumia: \u201cPensa intensament
\n\u00e9s la millor manera de resoldre problemes\u201d, \u201cDetenir-se en els problemes ajuda a resoldre\u2019ls
\nentendre\u201d, \u201cPensar intensament t'ajuda a con\u00e8ixer-te a tu mateix\u201d, \u201cPensar en els motius del nostre
\nels sentiments ajuden a superar-los\u201d... I som m\u00e9s capa\u00e7os de desfer-nos d'ells.<\/p>\nNom\u00e9s un tipus de rumiaci\u00f3?<\/h4>\n
\nles nostres rumiacions que determinaran si s\u00f3n adequades o no.<\/p>\n
\n\u2013 \u00e9s un intent de donar sentit als esdeveniments negatius o de resoldre a
\nassumpte ;
\n- Hi ha un equilibri entre pensament i acci\u00f3.<\/p>\n
\n\u2013 \u00e9s un cicle sense fi, sense resoluci\u00f3 de problemes;
\n\u2013 hi ha un desequilibri en el qual passem m\u00e9s temps pensant que actuant.<\/p>\n
\nImaginem que tinc una mica de pressa aquest mat\u00ed de cam\u00ed a la feina perqu\u00e8 tinc una cita.<\/em>
\nimportant des del principi. Per\u00f2 quan pujo al cotxe no arrenca...<\/em><\/p>\n
\n"Per qu\u00e8 em passa aix\u00f2?" "Per qu\u00e8 passa aix\u00f2 avui?" "Aix\u00f2
\npassar\u00e0 si faig tard?" "Quines seran les conseq\u00fc\u00e8ncies?" "Per qu\u00e8 jo ?"<\/p>\n
\n"Com ha passat?" "Qu\u00e8 \u00e9s diferent avui?" "Com resoldre el
\nproblema amb el meu cotxe?" "Com soluciono el meu problema laboral?"<\/p>\n
\nassumpte. \u00c9s la manera com abordarem les nostres rumiacions la que canviar\u00e0 l'impacte
\nque tindran sobre nosaltres.<\/p>\n"Mai no podr\u00e9 no rumiar i m'est\u00e0 arru\u00efnant la vida!"<\/h4>\n
\ncondueixen a trastorns depressius i d'ansietat. Per\u00f2 la bona not\u00edcia \u00e9s que n'hi ha
\nsolucions! En psicoter\u00e0pia, podem treballar les rumiacions utilitzant diverses
\nm\u00e8todes i eines.
\nPer exemple, podem utilitzar l'autoobservaci\u00f3 per identificar-los, per entendre-los
\nfuncions i en quins contextos apareixen. Despr\u00e9s, explorem els m\u00e8todes
\nalternatives a la rumiaci\u00f3, per tal de reduir-ne l'impacte i modificar-les perqu\u00e8 siguin
\nm\u00e9s funcional.
\nQuan les rumiacions ens aclaparan, pot ser dif\u00edcil fer aquesta feina sol.
\nNo dubteu a demanar cita amb un dels psic\u00f2legs del Centre Pens\u00e9es perqu\u00e8 puguem<\/span><\/strong>
\net pot acompanyar en aquest viatge.<\/span><\/strong><\/p>\n
\nMartell, CR, Addis, ME i Jacobson, NS (2001). La depressi\u00f3 en context: estrat\u00e8gies per a
\nAcci\u00f3 guiada. Nova York: W. W. Norton & Company, .
\nMartell, CR, Dimidjian, S. i Herman-Dunn, R. (2010). Activaci\u00f3 conductual per a la depressi\u00f3: A
\nGuia del Cl\u00ednic. Guilford Publishers.
\nNolen-Hoeksema, S., Wisco, B.E. i Lyubomirsky, S. (2008). Repensar la rumia. Perspectiva
\nsobre Ci\u00e8ncia Psicol\u00f2gica, 3, 400-424.<\/p>\n