De vegades entres a la consulta, t'instal·les i el terapeuta somriu suaument...
I de sobte, res.
Una gran buidor, pensaments difusos, de vegades una lleu molèstia: «No sé què dir.»
Aquesta és una de les frases més comunes que els psicòlegs senten durant les primeres sessions — i la bona notícia és que és perfectament normal.
Per què aquest silenci és tan comú?
Quan comences un teràpia, Sovint imaginem que hem de “saber” què direm.
Però la psicoteràpia no és una conversa ordinària. Té lloc en un entorn acollidor on el ritme, el contingut i fins i tot els silencis tenen significat.
Moltes persones experimenten aquest bloqueig al començament del tractament, principalment per tres raons:
Les emocions pugen massa de pressa.
Parlar de tu mateix significa exposar-te. De vegades, l'emoció ve abans de les paraules, i el silenci simplement serveix com a mitjà de protecció.
La por al judici.
Tenim por de dir massa o massa poc. Tenim por de tergiversar el que sentim.
La necessitat de reconnectar amb un mateix.
En una vida quotidiana de ritme accelerat, composta per ajustaments constants (i encara més quan vius a l'estranger, com a Barcelona), és rar que realment ens prenguem el temps per escoltar-nos.
El silenci esdevé llavors un pas natural cap a la reconeixença amb un mateix.
El silenci no és buidor sinó espai.
La teràpia sovint comença allà on les paraules fallen.
En la cultura actual de “ho expliquem tot”, mantenir-se en silenci pot semblar incòmode.
Tanmateix, el silenci durant les sessions sovint és significatiu.
Permet:
de Deixa que les emocions aflorin ;
de Prendre consciència del que passa a dins ;
de alliberar-se sense intentar analitzar-ho tot immediatament.
El terapeuta no jutja aquest moment, simplement l'observa. conté.
És ell qui crea un espai prou segur perquè el silenci esdevingui una eina i no un obstacle.
El paper del psicòleg en moments com aquests
A Centre de Pensament de Barcelona, Els nostres terapeutes estan formats en diverses aproximacions — TCC (teràpia cognitivoconductual), teràpia esquemàtica, EMDR, atenció plena…
Quan hi ha silenci, el terapeuta pot:
assistir-te en expressar amb paraules sobre el que està passant; ;
Reformula una emoció que sents però no pots expressar; ;
o simplement Respecta aquest moment, sense forçar-ho.
De vegades, és en aquesta calma que el cos es relaxa, les idees s'organitzen de nou i les emocions es tornen més clares.
“No sé què dir”: què podria estar amagant això
Aquesta frase inofensiva sovint reflecteix un mecanisme més profund :
por de molestar els altres,
dificultat per connectar amb les pròpies necessitats,
fatiga mental,
o fins i tot el reflex de l'autocensura, heretat de la infància (“no t'has de queixar”, “ho he de fer tot jo sola”).
El terapeuta no pretén omplir aquest buit a qualsevol preu, sinó que busca Escolta el significat.
Sovint és aquí on comença la veritable feina: explorar allò que encara no som capaços d'expressar.
Com gestionar aquest moment si t'ho trobes
Aquí teniu algunes suggerències que els nostres psicòlegs a Barcelona sovint ofereixen:
Abraça el silenci sense culpa.
No és un fracàs, sinó una pausa per respirar.
Digueu què està passant.
Pots dir simplement: “No sé què dir.”
Ja és una forma d'expressió sincera.
Observa els teus sentiments.
Què està passant al teu cos?
Tensió? Calor? Un desig de marxar?
Aquests senyals són punts d'entrada valuosos per entendre què està en joc.
Confia en el procés.
A la teràpia, el canvi no sempre ve de les paraules,
però connexió, ritme i presència.
Un espai per ser, no per actuar
La teràpia no és una actuació.
No venim a parlar bé de nosaltres mateixos, sinó trobar-se, de vegades per primera vegada en molt de temps.
No hi ha una manera “correcta” de començar una sessió.
Algunes setmanes arribem amb molt a dir; altres setmanes només necessitem prendre'ns un respir.
Tots dos són legítims.
El que t'ensenya la teràpia és a abraçar els teus propis ritmes — i a descobrir que, fins i tot en silenci, ja hi ha alguna cosa en marxa.
En resum
No saber què dir és normal.
El silenci és un espai d'escolta, no és un error.
El terapeuta és allà per acompanyar-te en aquest espai, no per omplir-lo per tu.
I de vegades, el canvi més gran comença en un simple moment de tranquil·litat compartida.
Teràpia en francès a Barcelona
El Centre de Pensament de Barcelona Aconsegueix un equip de psicòlegs i psicoterapeutes formats en diferents enfocaments per oferir-vos un suport compassiu, tant si fa temps que viviu a Barcelona com si acabeu d'arribar.
Les nostres consultes estan disponibles en en persona a Barcelona o en consulta per vídeo, en Francès, Anglès i Espanyol.
Centre Pensées Barcelona — psicòlegs francòfons i internacionals
Suport integral per a expatriats: connectant cos i ment, restablint l'equilibri i la claredat interior.
Reserva una sessió
